Antoni Cumella

Va nèixer a Granollers, el 31 d'agost del 1913.  Quan tenia set anys, cinc anys després de la mort del seu pare, la seva mare es va acsar amb Josep Regàs, alfarero, que li va ensnyar aquest art. Amb 15 anys va participar a la seva primera expisició col·lectiva als locals de l'Unió Liberal de Granollers. Més tard, va fer la exposició universal de Barcelona al 1929. També va realitzar estudis nocturns de ceràmica a l'Escola del Treball de Barcelona. Va ser professor de ceràmica i sanitari durant la guerra civil, emprosonat fins 1940.

Va morir el 25 de gener del 1985.

Dadaisme.

Dadaisme: Moviment artístic creat a Europa entre 1916 i 1925, precedent del surrealisme. El moviment es va caracteritzar per una postura nihilista, anàrquica irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals. Per als dadaistes res del que havia fet la humanitat era valuós, ni el propi art.

 

 

M.Duchamp.

(1887-1968)

 

Va ser escultor i pintor francès. És un artista que va revolucionar la concepció de l'art al segle XX. La seva obra travessa les més diverses avantguardes de principis de segle, com el futurisme, el cubisme, Dadà i el surrealisme.

 

Art Conceptual.

Joseph Beuys
12 de Maig del 1921

Va ser un dels artistes alemanys més coneguts, però també més controvertits de la postguerra: les seves obres i accions van ser revulsius anomenats a la reflexió.

Art Contemporani.

Bruce Nauman.




Va nèixer el 6 de desembre de 1941, a Fort Wayne, Indiana. És un artista contemporani d'Estats Units. Fa obres amb diferents mitjans com l'escultura, la instal·lació, la fotografia, el neó, el vídeo, el dibuix i performances. Gran part del seu treball es caracteritza per un interès en el llenguatge i en la capacitat ambivalent d'aquest.És molt reconegut com un dels artistes vius més importants del món.

Ai Weiwei.

Va néixer a Pekín, el 28 d'Agost del 1957. Fins l'actualitat és arquitecte, comentarista y activista social.

L'última obra que ha fet ha estat exposada a Londres, a la Tate Modern. Consisteix en una sala amb el terra ple de pipes de girasol fetes de porcellana.

Fundació Joan Miró.

JOAN MIRÓ

Barcelona, Espanya 1893



L'ala de l'alosa aureolada de blava d'or arriba al cor d'una rosella endormiscada sobre el prat engalanat de diamants.

(Títol original: El ala de la alondra aureolada de azul de oro llega al corazón de una amapola adormilada sobre el prado engalanado de diamantes.)1967

Oli sobre tela.

 

Aquesta obra de Joan Miró és una de les poques que saben ajustar-se a la voluntat d'aconseguir la màxima intensitat amb els mitjans mínims.

Pipilotti Rist.

Porqué te vas? (nass) [¿Por qué te vas? (húmedo] (2003)

- Consisteix en una projecció sobre dues parets de la sala en angles, on es veu un fons marí amb dos cossos nedant, mentre sona la veu de Pipilotti Rist interpretant una versió de Wicked Game.

Reflexiona sobre la necessitat de comprensió absoluta de l’altre i el desig de la sincronització.

Tyngdkraft, van mir vän [Gravedad, sé mi amiga] (2007)

- Les imatges projectades al sostre, mostren a dues persones i fulles flotant a l’espai.

Ginas Mobile [El móvil de Gina] (2007)

- Mòbil format per una branca, una esfera de coure i una llàgrima de plexiglàs on es projecten primers plans de vulves. Amb aquesta obra, l’artista vol qüestionar les pors i els tabús socials.

Lungenflügel [Lóbulo pulmonar] (2009)

- Instal·lació que ocupa tres parets. El rodatge està relacionat amb el primer llargmetratge de l’artista, anomenat Pepperminta. Les imatges mostren a Pepperminta (Ewelina Guzik), interactuant amb la natura.

Regenfrau (I Am Called A Plant) [Mujer de lluvia (Me llaman planta)] (1999)

- També està unida amb la natura. Contrasta la vida orgànica, representada amb un cos nu i vulnerable al carrer, sota la pluja, i la domesticitat i esterilitat representada a la immensa cuina sobre la que es projecta el vídeo. De fons, s’escolta el goteig de l’aigua. La sala és totalment blanca, amb una cuina montada en una de les parets.

À la belle étoile [Bajo las estrellas] (2007)

- Una projecció al terra del museu, i amb doble llum. Ens mostra imatges de paisatges, interposant-se una sobre l’altre, amb moviment.