Typografia.

La meva idea de tipografia era, des de bon principi, fer un abecedari totalment d'esigual, tenint en comú el material utilitzat. Vaig estar pensant en dibuixar-lo primer, però era massa fàcil i en realitat no quedava l'efecte d'atzar que jo li volia donar. Finalment vaig decidir fer-lo amb un fil que, segons la seva duresa, podia quedar més recte o més corvat. En aquest cas, el fil, com més curt fos, més indomable era. Per tant, vaig agafar un fil de 30 centímetres i vaig començar a fer les lletres sobre l'escàner. Algunes eren més difícils de manejar que d'altres ja que les corbes s'obrien. De manera que ha quedat una mena d'abecedari de lletra lligada, però al'hora desigual en formes, mides i estils.

Considero que no és una bona tipografia per escriure un text llarg, però sí per escriure títols en cartells publicitaris (ja que la lletra, al no ser molt fàcil de llegir, crida l'atenció) o llibres.

Typografia aconseguida amb un fil de llana escanejat.

Comentari de la pel·lícula: "Un cueno chino".

1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
Crec que la temàtica d'aquesta pel·lícula és la relació dels passats dels personatges principals i la evolució dels dos.

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
Roberto : El podem assenyalar com a personatge principal. És un home adult que amaga un passat dur que li ha marcat molt. Des d'aleshores, viu en una casa sol, amb el seu negoci propi com a ferrer. Un dia, un home xinès es creua a la seva vida, sortint d'un taxi molt esverat. Roberto no entèn res del que diu, ja que els dos no parlen el mateix idioma. Finalment comprèn que està buscant el seu tiet i l'ajuda.
El físic d'aquest personatge, el caràcter i la seva forma de vestir és igual que casa seva i la botiga, roba de color gris, verd, colors apagats. Això ens indica que és una persona rutinària, solitària i sense humor. És un personatge que evoluciona al llarg de la història gràcies a Jun.

3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
El que més m'ha sorprès de la pel·lícula és el canvi del retorn al passat, els salts del present al passat en un o dos moments de la pel·lícula. Aquest joc fa que l'espectador entengui a poc a poc el comportament dels personatges.
El tractament dels colors ens ajuda a entendre els sentiments de les persones que pateix a cada moment.


4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?
Destacaría els sals al passat, la sensació de canvi de país, de ciutat, de temps, de sentiments. També com es mou pel decorat per entrar a les habitacions. Un exemple que em va impressionar moltissim va ser la escena en que sembla que la càmara travessi el vidre de la botiga.


5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?
Opino que són molt importants els sons i la música en cada moment. Convina magníficament els moments de canvi d'escena, de lloc, de temps, d'emocions, amb melodies diferens. Crec que la música és un detall molt important en aquesta pel·lícula.


6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.




Roberto cada nit se'n va a dormir a la mateixa hora, quan el rellotge marca les 23:00h. Aquest fet em va sembla interessant perquè et fa veure la monotonia de vida que porta el personatge.



L'escena en la que es troba la vaca pintada per en Jun a la paret del pati. És el moment en que Roberto s'adona que ha de canviar la seva forma de vida, que no ha de ser un solitari i que ha d'entendre que les coses passan per un motiu (igual que li va passar a Jun amb el desastre de la vaca).


7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?




8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?


Una vaca que cau del cel, és impensable, una persona no pot imaginar que es pot caure una vaca del cel i matar-la. Per aquest motiu crec que el director va ficar un cuento chino com a
títol, però després quan vaig veure el final de la pel·lícula vaig poder comprovar que no es tan impossible i que les coses si han de passar passaran per molt irreal que sembli.




9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?




10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.