Comentari de la pel·lícula: "Un cueno chino".

1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
Crec que la temàtica d'aquesta pel·lícula és la relació dels passats dels personatges principals i la evolució dels dos.

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
Roberto : El podem assenyalar com a personatge principal. És un home adult que amaga un passat dur que li ha marcat molt. Des d'aleshores, viu en una casa sol, amb el seu negoci propi com a ferrer. Un dia, un home xinès es creua a la seva vida, sortint d'un taxi molt esverat. Roberto no entèn res del que diu, ja que els dos no parlen el mateix idioma. Finalment comprèn que està buscant el seu tiet i l'ajuda.
El físic d'aquest personatge, el caràcter i la seva forma de vestir és igual que casa seva i la botiga, roba de color gris, verd, colors apagats. Això ens indica que és una persona rutinària, solitària i sense humor. És un personatge que evoluciona al llarg de la història gràcies a Jun.

3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
El que més m'ha sorprès de la pel·lícula és el canvi del retorn al passat, els salts del present al passat en un o dos moments de la pel·lícula. Aquest joc fa que l'espectador entengui a poc a poc el comportament dels personatges.
El tractament dels colors ens ajuda a entendre els sentiments de les persones que pateix a cada moment.


4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?
Destacaría els sals al passat, la sensació de canvi de país, de ciutat, de temps, de sentiments. També com es mou pel decorat per entrar a les habitacions. Un exemple que em va impressionar moltissim va ser la escena en que sembla que la càmara travessi el vidre de la botiga.


5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?
Opino que són molt importants els sons i la música en cada moment. Convina magníficament els moments de canvi d'escena, de lloc, de temps, d'emocions, amb melodies diferens. Crec que la música és un detall molt important en aquesta pel·lícula.


6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.




Roberto cada nit se'n va a dormir a la mateixa hora, quan el rellotge marca les 23:00h. Aquest fet em va sembla interessant perquè et fa veure la monotonia de vida que porta el personatge.



L'escena en la que es troba la vaca pintada per en Jun a la paret del pati. És el moment en que Roberto s'adona que ha de canviar la seva forma de vida, que no ha de ser un solitari i que ha d'entendre que les coses passan per un motiu (igual que li va passar a Jun amb el desastre de la vaca).


7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?




8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?


Una vaca que cau del cel, és impensable, una persona no pot imaginar que es pot caure una vaca del cel i matar-la. Per aquest motiu crec que el director va ficar un cuento chino com a
títol, però després quan vaig veure el final de la pel·lícula vaig poder comprovar que no es tan impossible i que les coses si han de passar passaran per molt irreal que sembli.




9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?




10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.

Ressenya de Caixa Fòrum.

Dijous 2 de Juny vam fer l'última sortida del curs. Vam anar fins la Caixa Fòrum, que es troba dins un edifici enorme qe està dividit en diferents parts. Nosaltres vam visitar la Mediateca. Vam poder gaudir de la exposició de L'efecte del cinema. L'obra que més em va impactar va ser la titulada You and I Horitzontal II, creada l'any 2003 per Antonhy Mc Call. Es tracta d'una sala negre, amb tot a les fosques excepte la llum d'una projecció de formes geomètriques de color blanc i molt fum "de discoteca". Aquests tres factors: la foscor, la projecció i el fum, creaven una sensació de màgia, d'estructura sòlida capaç de traspasar amb les mans, com si fos aigua.

Ressenya del Museu de Granollers.

El dilluns 16 de Maig del 2011 vam anar al Museu de Granollers, a l'hora d'Audiovisuals (sisena hora). L'obra que més m'ha cridat l'atenció ha estat l'anomenada Sant Sopar, pel motiu de la metàfora que expressa amb els apòstols / artístes i Jesús / l'única dona del grup.

El Sant Sopar

Plaça Perpinyà

maig de 1973

Organització: CIT (Centro de Iniciativas y Turismo. Comarca del VAllès)

Acció col·lectiva

Art a Granollers va ser una proposta fallida d'intervencions que s'havien de fer als carrers i a la Porxada durant els mesos de maig i juny de 1973 per iniciativa del CIT. Algunes intervencions van espantar les autoritats i el projecte no es va dur a terme. Només es va realitzar el cartell, que va ser una acció en si mateix: el grup d'artistes de Granollers va ocupar la plaça del porcs (actual plaça de Perpinyà), tot recreant l'escena bíblica del Sant Sopar amb 12 artistes / apòstols i, al centre, en el lloc de Jesús, l'única dona del col·lectiu.

Al centre, Magda González.

D'esquerra a dreta: Carles Díez, Ramon Lamarca, Xavier Vilageliu, Jaume Serras, Josep Eloi Ontiveros, Albert Granado, Francesc Sastre, Joan Ventura, Vicenç Viaplana, Joan Martínez, Paco Merino i Joan Illa Morell.

Tecla Sala.

MARIA ODILE

Parallel nº 1, 2007

França.

PIERLUIGI LANZIOTTA

Senza titolo, 2007

Itàlia.

NERINGA BUMBLIENÈ

Esmaros/ Slough, 2007

Lituània.

URSULA BUTTMANN

Left back, 2007 - 2009

Àustria.

BERNARD RESCH

Saudade - Small I do Back!, 2008 - 2009

Àustria.

MARCEL MALIS

Lebensraum, 2009

Eslovàquia.

MICHAL CERNUSAK

Labour land, 2009

Eslovàquia.

MAGDALÉNA HUSÁKOVÁ

Toilet flt, 2009

Eslovàquia.

MARKUS PROSCHEX

Amaione - leh saliburd, 2008

Àustria.

RASTISLAV SEDLÁCIK

View, 2009

Eslovàquia.

OLGA PASTÉKOVÁ

From the cycle between, 2009

Eslovàquia.

MENNI ALFTAN

Monolithe anonyme, 2007

França.

MACBA.

RICHARD HAMILTON

Londres, Regne Unit 1922



Soft blue Landscape - Study

Paisatge blau suau: estudi.

1975

Collage, llapis de colors i acuarel·a sobre el paper.

Aquesta obra em va cridar l'atenció juntament amb quatre més, col·locades una al costat de l'altre, perquè totes tenien en comú un mateix objecte. Una espècie de pot on hi posa ANDREX. També em va agradar molt la idea de juntar un troç de dibuix amb intenció de realitat, amb la continuació de taques que simulen la resta de la realitat.

Fundació Joan Miró.

JOAN MIRÓ

Barcelona, Espanya 1893



L'ala de l'alosa aureolada de blava d'or arriba al cor d'una rosella endormiscada sobre el prat engalanat de diamants.

(Títol original: El ala de la alondra aureolada de azul de oro llega al corazón de una amapola adormilada sobre el prado engalanado de diamantes.)1967

Oli sobre tela.

 

Aquesta obra de Joan Miró és una de les poques que saben ajustar-se a la voluntat d'aconseguir la màxima intensitat amb els mitjans mínims.

Pipilotti Rist.

Porqué te vas? (nass) [¿Por qué te vas? (húmedo] (2003)

- Consisteix en una projecció sobre dues parets de la sala en angles, on es veu un fons marí amb dos cossos nedant, mentre sona la veu de Pipilotti Rist interpretant una versió de Wicked Game.

Reflexiona sobre la necessitat de comprensió absoluta de l’altre i el desig de la sincronització.

Tyngdkraft, van mir vän [Gravedad, sé mi amiga] (2007)

- Les imatges projectades al sostre, mostren a dues persones i fulles flotant a l’espai.

Ginas Mobile [El móvil de Gina] (2007)

- Mòbil format per una branca, una esfera de coure i una llàgrima de plexiglàs on es projecten primers plans de vulves. Amb aquesta obra, l’artista vol qüestionar les pors i els tabús socials.

Lungenflügel [Lóbulo pulmonar] (2009)

- Instal·lació que ocupa tres parets. El rodatge està relacionat amb el primer llargmetratge de l’artista, anomenat Pepperminta. Les imatges mostren a Pepperminta (Ewelina Guzik), interactuant amb la natura.

Regenfrau (I Am Called A Plant) [Mujer de lluvia (Me llaman planta)] (1999)

- També està unida amb la natura. Contrasta la vida orgànica, representada amb un cos nu i vulnerable al carrer, sota la pluja, i la domesticitat i esterilitat representada a la immensa cuina sobre la que es projecta el vídeo. De fons, s’escolta el goteig de l’aigua. La sala és totalment blanca, amb una cuina montada en una de les parets.

À la belle étoile [Bajo las estrellas] (2007)

- Una projecció al terra del museu, i amb doble llum. Ens mostra imatges de paisatges, interposant-se una sobre l’altre, amb moviment.