Antoni Cumella

Va nèixer a Granollers, el 31 d'agost del 1913.  Quan tenia set anys, cinc anys després de la mort del seu pare, la seva mare es va acsar amb Josep Regàs, alfarero, que li va ensnyar aquest art. Amb 15 anys va participar a la seva primera expisició col·lectiva als locals de l'Unió Liberal de Granollers. Més tard, va fer la exposició universal de Barcelona al 1929. També va realitzar estudis nocturns de ceràmica a l'Escola del Treball de Barcelona. Va ser professor de ceràmica i sanitari durant la guerra civil, emprosonat fins 1940.

Va morir el 25 de gener del 1985.

Photoshop.

Dadaisme.

Dadaisme: Moviment artístic creat a Europa entre 1916 i 1925, precedent del surrealisme. El moviment es va caracteritzar per una postura nihilista, anàrquica irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals. Per als dadaistes res del que havia fet la humanitat era valuós, ni el propi art.

 

 

M.Duchamp.

(1887-1968)

 

Va ser escultor i pintor francès. És un artista que va revolucionar la concepció de l'art al segle XX. La seva obra travessa les més diverses avantguardes de principis de segle, com el futurisme, el cubisme, Dadà i el surrealisme.

 

Art Conceptual.

Joseph Beuys
12 de Maig del 1921

Va ser un dels artistes alemanys més coneguts, però també més controvertits de la postguerra: les seves obres i accions van ser revulsius anomenats a la reflexió.

Art Contemporani.

Bruce Nauman.




Va nèixer el 6 de desembre de 1941, a Fort Wayne, Indiana. És un artista contemporani d'Estats Units. Fa obres amb diferents mitjans com l'escultura, la instal·lació, la fotografia, el neó, el vídeo, el dibuix i performances. Gran part del seu treball es caracteritza per un interès en el llenguatge i en la capacitat ambivalent d'aquest.És molt reconegut com un dels artistes vius més importants del món.

Ai Weiwei.

Va néixer a Pekín, el 28 d'Agost del 1957. Fins l'actualitat és arquitecte, comentarista y activista social.

L'última obra que ha fet ha estat exposada a Londres, a la Tate Modern. Consisteix en una sala amb el terra ple de pipes de girasol fetes de porcellana.

Còmic.

MACBA.

RICHARD HAMILTON

Londres, Regne Unit 1922



Soft blue Landscape - Study

Paisatge blau suau: estudi.

1975

Collage, llapis de colors i acuarel·a sobre el paper.

Aquesta obra em va cridar l'atenció juntament amb quatre més, col·locades una al costat de l'altre, perquè totes tenien en comú un mateix objecte. Una espècie de pot on hi posa ANDREX. També em va agradar molt la idea de juntar un troç de dibuix amb intenció de realitat, amb la continuació de taques que simulen la resta de la realitat.

Fundació Joan Miró.

JOAN MIRÓ

Barcelona, Espanya 1893



L'ala de l'alosa aureolada de blava d'or arriba al cor d'una rosella endormiscada sobre el prat engalanat de diamants.

(Títol original: El ala de la alondra aureolada de azul de oro llega al corazón de una amapola adormilada sobre el prado engalanado de diamantes.)1967

Oli sobre tela.

 

Aquesta obra de Joan Miró és una de les poques que saben ajustar-se a la voluntat d'aconseguir la màxima intensitat amb els mitjans mínims.

Pipilotti Rist.

Porqué te vas? (nass) [¿Por qué te vas? (húmedo] (2003)

- Consisteix en una projecció sobre dues parets de la sala en angles, on es veu un fons marí amb dos cossos nedant, mentre sona la veu de Pipilotti Rist interpretant una versió de Wicked Game.

Reflexiona sobre la necessitat de comprensió absoluta de l’altre i el desig de la sincronització.

Tyngdkraft, van mir vän [Gravedad, sé mi amiga] (2007)

- Les imatges projectades al sostre, mostren a dues persones i fulles flotant a l’espai.

Ginas Mobile [El móvil de Gina] (2007)

- Mòbil format per una branca, una esfera de coure i una llàgrima de plexiglàs on es projecten primers plans de vulves. Amb aquesta obra, l’artista vol qüestionar les pors i els tabús socials.

Lungenflügel [Lóbulo pulmonar] (2009)

- Instal·lació que ocupa tres parets. El rodatge està relacionat amb el primer llargmetratge de l’artista, anomenat Pepperminta. Les imatges mostren a Pepperminta (Ewelina Guzik), interactuant amb la natura.

Regenfrau (I Am Called A Plant) [Mujer de lluvia (Me llaman planta)] (1999)

- També està unida amb la natura. Contrasta la vida orgànica, representada amb un cos nu i vulnerable al carrer, sota la pluja, i la domesticitat i esterilitat representada a la immensa cuina sobre la que es projecta el vídeo. De fons, s’escolta el goteig de l’aigua. La sala és totalment blanca, amb una cuina montada en una de les parets.

À la belle étoile [Bajo las estrellas] (2007)

- Una projecció al terra del museu, i amb doble llum. Ens mostra imatges de paisatges, interposant-se una sobre l’altre, amb moviment.

Càmeras fotogràfiques.

• Tres fotografies amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents

Obertura del diafragma: F3.5

Velocitat d'obturació: 80

Obertura del diafragma: F10

Velocitat d'obturació: 80

Obertura del diafragma: F5.0

Velocitat d'obturació: 80

• Quatre fotografies amb el mateix punta de vista amb quatre distàncies focals diferents

Obertura del diafragma: F5.0

Velocitat d'obturació: 80

Obertura del diafragma: F5.0

Velocitat d'obturació: 80

Obertura del diafragma: F5.0

Velocitat d'obturació: 80

Obertura del diafragma: F5.0

Velocitat d'obturació: 80

• Tres fotografies d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació

Obertura del diafragma: F10

Velocitat d'obturació: 15

Obertura del diafragma: F10

Velocitat d'obturació: 80

Obertura del diafragma: F5.0

Velocitat d'obturació: 80

• Quatre fotografies fent proves utilitzant i no utilitzant alternativament el flaix

Obertura del diafragma: F5.0

Velocitat d'obturació: 80

Tipus de flaix: NORMAL

Obertura del diafragma: F5.0

Velocitat d'obturació: 80

Tipus de flaix: 1/4

Obertura del diafragma: F5.0

Velocitat d'obturació: 80

Tipus de flaix: FULL

Obertura del diafragma: F5.0

Velocitat d'obturació: 80 Tipus de flaix: 16/4

  

• Altres proves per a conèixer tots els mecanismes de la càmera

Enquadrament de les imatges.

Aquesta foto té un enquadrament vertical. Té un pla frontal. En aquell moment, brillava el sol, per tant tenim hombra diagonal d'esquerra a dreta per la part de la dreta. Hi predominen les linies rectes. L'edifici és simètric, però els detalls que hi ha en ell, el fan asimètric. És un pla conjunt. Té molta profunditat de camp.

Hi predominen els colors freds per la zona de dalt (blaus del cel i blancs) i càlids per l'edifici.

Com mirem.

Aquesta foto té un enquadrament horitzontal. Ha estat feta des de una finestra trencada, on hi he ficat l’objectiu de la càmera. Té un pla frontal. A la dreta de la foto hi trobem dos grans punts de llum (la porta oberta que està just al davant i una altre porta entreoberta al marge), una tanca seguida d’unes escales que pugen a un passadís superior. Hi predominen les línies rectes. No hi ha simetria. És un pla conjunt. És una fotografia amb profunditat de camp.

Hi predominen els colors foscos i càlids, tot i que també hi ha el color blanc que és un color fred. L’efecte òptic de la càmera provoca una llunyania de la paret.

- - -

Aquesta foto té un enquadrament vertical. Té un punt de vista contrapicat. Començant per dalt, hi observem el cel (amb colors freds com el blau i el blanc), una antena parabòlica i l’edifici amb tons marronosos, la paret desconxada, forats i ferros que sobresurten. Gairebé al mig hi ha una finestra amb un dels barrots trencats i fustes de fons. Hi predominen les línies rectes. No hi ha simetria. És un pla tres quarts o americà. Té profunditat de camp. No s’hi veuen ombres.

- - -

Aquesta foto té un enquadrament vertical. Té un pla tres quarts. La meitat de la foto està desenfocada i a l’altre meitat hi trobem una aixeta totalment enfocada amb un cartell de ferro. Hi predominen les línies corbes i rectes. No hi ha simetria. És un pla detall. Té poca profunditat de camp. Hi ha una barreja de colors clars i foscos, ja que la paret de pedra està rascada. No hi ha ombres.

- - -

Aquesta foto té un enquadrament horitzontal. Té un punt de vista frontal. Es pot dir que té una composició simètrica i un pla conjunt. Té profunditat de camp ja que tota la foto està enfocada. Hi predominen les línies rectes. Hi abunden els colors freds (blanc, blau i verd), però també hi ha colors foscos i càlids (com el marró i el negre). No hi ha ombres.

- - -

 Aquesta foto té un enquadrament horitzontal. Té un punt de vista picat. No és gens simètric, però segueix un ritme. És un pla detall. Té profunditat de camp ja que tota la foto està enfocada. Hi predominen les línies rectes. Només hi ha colors càlids (el negre i el marró).

- - -

Aquesta foto té un enquadrament horitzontal. Té un punt de vista contrapicat. No té una composició simètrica. És un pla tres quarts o americà. Té poca profunditat de camp ja que el que està en primer pla està enfocat però el fons no. Hi abunden les línies rectes i corbes. Al fons hi predominen els colors freds (blanc i diferents blaus del cel), però també hi ha colors foscos i càlids (com el marró i el negre). El sol brilla a dalt a l’esquerra, provocant un centelleig.

- - -

 

Aquesta foto té un enquadrament horitzontal. Té un punt de vista frontal. No té una composició simètrica, ja que a simple vista sembla que estigui tot desordenat. Té un pla tres quarts o americà. Tota la foto està enfocada, per tant té profunditat de camp. Hi predominen les línies rectes. Hi ha ombres diagonals, de dreta a esquerra (el que indica que brillava el sol). Hi ha colors freds com el blanc, però molts tons de marrons, que és un color càlid.



- - -

Aquesta foto té un enquadrament horitzontal. Té un punt de vista frontal, una composició asimètrica i un pla mig. Està enfocada, per tant te profunditat de camp. Hi predominen les línies rectes. Només hi ha dos colors a destacar: el rosa i el blanc (tot i que també hi ha colors secundaris com el negre i una mica de marró). Hi abunden els colors freds.

- - -

Aquesta foto té un enquadrament vertical. Té un punt de vista contrapicat, ja que està feta des de el terra. Hi abunden les línies rectes. Hi ha simetria de línies però no pas de colors. És una fotografia amb colors freds. Hi ha ombres diagonals de dreta a esquerra. Te profunditat de camp i un pla tres quarts o americà.

- - -

Aquesta foto té un enquadrament horitzontal. Té un punt de vista contrapicat, des del terra cap al cel. No té profunditat de camp ja que en primer pla hi trobem els claus ben enfocats i el fons desenfocat. Te una composició asimètrica i un pla mig. Hi predominen les línies rectes. De la meitat de la foto cap amunt, hi abunden els colors freds (blanc i diferents blaus del cel), i a l’altre meitat, els colors càlids (marrons). No hi ha cap ombra.

Judit Mengual.