Com mirem.

Aquesta foto té un enquadrament horitzontal. Ha estat feta des de una finestra trencada, on hi he ficat l’objectiu de la càmera. Té un pla frontal. A la dreta de la foto hi trobem dos grans punts de llum (la porta oberta que està just al davant i una altre porta entreoberta al marge), una tanca seguida d’unes escales que pugen a un passadís superior. Hi predominen les línies rectes. No hi ha simetria. És un pla conjunt. És una fotografia amb profunditat de camp.

Hi predominen els colors foscos i càlids, tot i que també hi ha el color blanc que és un color fred. L’efecte òptic de la càmera provoca una llunyania de la paret.

- - -

Aquesta foto té un enquadrament vertical. Té un punt de vista contrapicat. Començant per dalt, hi observem el cel (amb colors freds com el blau i el blanc), una antena parabòlica i l’edifici amb tons marronosos, la paret desconxada, forats i ferros que sobresurten. Gairebé al mig hi ha una finestra amb un dels barrots trencats i fustes de fons. Hi predominen les línies rectes. No hi ha simetria. És un pla tres quarts o americà. Té profunditat de camp. No s’hi veuen ombres.

- - -

Aquesta foto té un enquadrament vertical. Té un pla tres quarts. La meitat de la foto està desenfocada i a l’altre meitat hi trobem una aixeta totalment enfocada amb un cartell de ferro. Hi predominen les línies corbes i rectes. No hi ha simetria. És un pla detall. Té poca profunditat de camp. Hi ha una barreja de colors clars i foscos, ja que la paret de pedra està rascada. No hi ha ombres.

- - -

Aquesta foto té un enquadrament horitzontal. Té un punt de vista frontal. Es pot dir que té una composició simètrica i un pla conjunt. Té profunditat de camp ja que tota la foto està enfocada. Hi predominen les línies rectes. Hi abunden els colors freds (blanc, blau i verd), però també hi ha colors foscos i càlids (com el marró i el negre). No hi ha ombres.

- - -

 Aquesta foto té un enquadrament horitzontal. Té un punt de vista picat. No és gens simètric, però segueix un ritme. És un pla detall. Té profunditat de camp ja que tota la foto està enfocada. Hi predominen les línies rectes. Només hi ha colors càlids (el negre i el marró).

- - -

Aquesta foto té un enquadrament horitzontal. Té un punt de vista contrapicat. No té una composició simètrica. És un pla tres quarts o americà. Té poca profunditat de camp ja que el que està en primer pla està enfocat però el fons no. Hi abunden les línies rectes i corbes. Al fons hi predominen els colors freds (blanc i diferents blaus del cel), però també hi ha colors foscos i càlids (com el marró i el negre). El sol brilla a dalt a l’esquerra, provocant un centelleig.

- - -

 

Aquesta foto té un enquadrament horitzontal. Té un punt de vista frontal. No té una composició simètrica, ja que a simple vista sembla que estigui tot desordenat. Té un pla tres quarts o americà. Tota la foto està enfocada, per tant té profunditat de camp. Hi predominen les línies rectes. Hi ha ombres diagonals, de dreta a esquerra (el que indica que brillava el sol). Hi ha colors freds com el blanc, però molts tons de marrons, que és un color càlid.



- - -

Aquesta foto té un enquadrament horitzontal. Té un punt de vista frontal, una composició asimètrica i un pla mig. Està enfocada, per tant te profunditat de camp. Hi predominen les línies rectes. Només hi ha dos colors a destacar: el rosa i el blanc (tot i que també hi ha colors secundaris com el negre i una mica de marró). Hi abunden els colors freds.

- - -

Aquesta foto té un enquadrament vertical. Té un punt de vista contrapicat, ja que està feta des de el terra. Hi abunden les línies rectes. Hi ha simetria de línies però no pas de colors. És una fotografia amb colors freds. Hi ha ombres diagonals de dreta a esquerra. Te profunditat de camp i un pla tres quarts o americà.

- - -

Aquesta foto té un enquadrament horitzontal. Té un punt de vista contrapicat, des del terra cap al cel. No té profunditat de camp ja que en primer pla hi trobem els claus ben enfocats i el fons desenfocat. Te una composició asimètrica i un pla mig. Hi predominen les línies rectes. De la meitat de la foto cap amunt, hi abunden els colors freds (blanc i diferents blaus del cel), i a l’altre meitat, els colors càlids (marrons). No hi ha cap ombra.

Judit Mengual.